Actualités
30.11.2009
AUANTPROJÈCTE DE LEI DER ARANÉS
AUANTPROJÈCTE DE LEI DER ARANÉS
Preambul
Era identitat lingüistica d’Aran
Era lengua occitana, nomentada aranés en Aran, definís un element fonamentau
dera identitat pròpria d’Aran, defenuda pes aranesi ath long des sègles e qu'aué
arreconeish e empare er article 11 der Estatut d’autonomia de Catalonha deth 2006.
Istoricaments, des dera union volontària d’Aran ara Corona catalanoaragonesa peth
Tractat d’Emparança de 1175, es institucions politiques deth Principat de Catalonha
an arreconeishut e respectat era identitat culturau e lingüistica d’Aran. Aguesta
identitat se podec desvolopar en marc d’un regim politic administratiu especiau dera
Val d’Aran, enquia qu'aguest siguec suprimit er an 1834, damb era imposicion ad
aguest territòri deth regim administratiu generau der Estat espanhòl e deth castelhan
coma soleta lengua oficiau. Eth restabliment der autogovèrn de Catalonha er an
1979, en contèxt d’un regim democratic, permetec establir un regim d'emparament
der aranés, coma part constitutiva dera pluralitat lingüistica de Catalonha e ligam
priviliegiat d’aguesta damb es tèrres de parla occitana.
Era lengua occitana includís diuèrses varietats lingüistiques ath long de tot eth sòn
territòri repartit en tres estats. Actuaument era lengua occitana non dispause
d’autoritat lingüistica unica entà tot eth territòri de parla occitana. Totun, en Aran era
autoritat lingüistica der aranés l’assomís er Institut d’Estudis Aranesi des deth 29
d’abriu de 2008 per acòrd deth Plen deth Conselh Generau d’Aran.
Damb aguesta Lei, eth Parlament de Catalonha hè un pas tà deuant ena
reconeishença e er emparament der aranés en Catalonha. Eth sentit d’aguesta
intervencion legislatiua ei coerenta damb es valors e objectius de defensa dera
pluralitat de lengües qu'an inspirat era politica lingüistica catalana. Ath madeish
temps, mejançant era promocion d’aguesti madeishi valors e objectius en encastre
espanhòl e europèu, eth Parlament vò contribuïr ara sauvagarda e difusion der
auviatge lingüistic occitan compartit damb auti territòris.
Marc juridic e evolucion legau prealabla
En marc dera Constitucion espanhòla de 1978, er article 3.4 der Estatut d’autonomia
de 1979 establic que: “Era parla aranesa serà objècte d’ensenhament e d’especiau
Ptge. de la Banca, 1-3
08002 Barcelona
Tel. 93 567 10 00
Fax 93 567 10 01
TÈXTE SOMETUT A INFORMACION PUBLICA
2
respècte e proteccion.” Eth desplegament legislatiu posterior d’aguest precèpte
estatutari permetec configurar un estatut juridic progressivaments refortilhat der
aranés. En un prumèr moment, era Lei 7/1983, de 15 d’abriu, de normalizacion
lingüistica, declarèc er aranés lengua pròpria d’Aran e proclamèc cèrti drets
lingüistics des aranesi, amassa damb eth mandat adreçat as poders publics de
garantir-ne er usatge e er ensenhament. Mès tà deuant, era Lei 16/1990, de 13 de
junhsèga, deth regim especiau dera Val d’Aran, declarèc era oficialitat territorializada
der aranés, e melhorèc es garantides d’usatge e ensenhament, ath delà d’includir
un manament generau de possar-ne era normalizacion en Aran. Posterioraments,
era Lei 1/1998, de 7 de gèr, de politica lingüistica, determinèc era sua aplicacion
supletòria ar aranés e includic disposicions especifiques relatives ara toponimia, era
antroponímia e es mejans de comunicacion. Era regulacion der aranés includís
tanben d’autes disposicions sectoriaus, de reng legau e infralegau, qu'an tendit a
comparar eth tractament der aranés e eth catalan.
Era aprobacion der Estatut d’autonomia de Catalonha deth 2006 supause un
cambiament fonamentau respècte dera situacion precedenta en declarar en article
6.5 era oficialitat dera lengua occitana, nomentada aranés en Aran, en Catalonha.
Atau, er estatut juridic der aranés s’enquadre dirèctaments en article 3.2 dera
Constitucion, quan determine que “es autes lengües espanhòles seràn tanben
oficiaus enes respectives comunitats autonòmes”. Era atribucion d’un estatus
d’oficialitat ad aguesta lengua ei era expression mès nauta de reconeishença per
part des ciutadans de Catalonha e des sues institucions, qu'a trauès der Estatut
s’intègre en ordenament juridic estatau. Era oficialitat der aranés s’esten ath delà en
tota Catalonha, que deven atau er unic territòri laguens der Estat qu'arreconeish tres
lengües oficiaus: eth catalan, eth castelhan e eth aranés. Er Estatut precíse bères
ues des conseqüéncies juridiques dera oficialitat der aranés, especiauments en çò
que tanh as drets lingüistics des ciutadans. Er article 36 especifique concretaments
es drets des ciutadans d’Aran respècte der aranés. Er Estatut dispause era
aplicacion ad aguesta lengua des principis d'emparament e foment der usatge, era
difusion e era coneishença e atribuís ara Generalitat e tanben ath Conselh Generau
d’Aran era competéncia sus era normalizacion lingüistica der aranés.
Fin finau, eth regim en vigor dera oficialitat dera lengua occitana a implicacions
importantes en relacion damb era aplicacion dera Carta europèa des lengües
regionaus o minoritàries. Atenguda era formula de ratificacion d’aguest tractat
internacionau emplegada per Estat espanhòl er an 2001, que remet as lengües que
son declarades oficiaus pes estatuts d’autonomia, eth nivèu d'emparament der
aranés s’a incrementat substanciauments coma conseqüéncia der Estatut
d’autonomia deth 2006.
Ptge. de la Banca, 1-3
08002 Barcelona
Tel. 93 567 10 00
Fax 93 567 10 01
TÈXTE SOMETUT A INFORMACION PUBLICA
3
Justificacion e objectius d’aguesta Lei
Es cambiaments mencionadi en marc juridic relatiu ar aranés hèn de besonh ua
naua regulacion legau. En prumèr lòc, entà adaptar eth regim juridic der aranés ath
nau Estatut d’autonomia, que formule diuèrsi manaments explicits ath legislador en
aguest sentit e ena disposicion addicionau cincau fixe un termini de quate ans entà
adaptar eth regim especiau d’Aran a çò que establís era norma estatutària. En dusau
lòc, entà complir es compromisi establidi pera Carta europèa des lengües regionaus
o minoritàries. E, finalament, aguesta intervencion legislatiua a de perméter
actualizar e dar ua major unitat e coeréncia ath regim juridic der aranés, qu'aué ei
regulat per normes dispèrses e fragmentàries, que projècten cèrta ambigüitat sus era
identitat dera lengua e eth sòn estatus.
Era presenta Lei a per objectius generaus arreconéisher, protegir e promòir er
aranés en toti es encastres e sectors. D’acòrd damb era tradicion dera politica
lingüistica en Catalonha, aguesta reconeishença comprén era volentat de collaborar
en emparament dera unitat dera lengua occitana. Actuauments era norma de
referéncia mès difonuda, e que manten es madeishi critèris des Normes
Ortografiques der Aranés aprovades pera Generalitat de Catalonha er an 1983, ei
era definida per Loís Alibèrt ena Gramatica Occitana publicada en Catalonha eth
1935 e reeditada per Institut d’Estudis Catalans er an 2000. A compdar der impuls
des relacions damb auti territòris de parla occitana, era Lei pòt contribuïr a favorir eth
desvolopament des accions relatives ara regulacion e establiment des directritzes
der occitan. Atau madeish, eth Conselh Generau d’Aran a de poder promòir er estudi
e definir encastres d’usatge der aranés.
Per çò que hèr ath nivèu d'emparament, eth critèri inspirador dera Lei ei era
estenuda ath regim juridic der aranés, coma lengua pròpria d’Aran e oficiau en
Catalonha, deth contengut pròpri d’aguesti principis en ordenament lingüistic catalan.
Atau donques, s’adòpte ua perspectiva generosa en desvolopament des mandats
estatutaris, qu'abiliten eth legislador entà determinar era dimension, es usatges e es
efèctes juridics dera oficialitat der aranés e enquadrar eth procès de normalizacion
lingüistica. Tot e atau, era realitat sociau e demografica der aranés impose cèrti
condicionaments qu'era regulacion legau reflectís mejançant es modulacions
corresponentes. Atau, era concentracion des parlants d’aranés ena Val d’Aran,
amassa damb eth caractèr de lengua pròpria, justifique er establiment d’un
emparament mès intens en aguest territòri qu’ena rèsta de Catalonha. Es tèrmes
mès generaus, era dignitat e er estatus qu'aguesta Lei arreconeish ara lengua
occitana hè que sigue un referent der emparament dera diuersitat lingüistica europèa
en relacion damb er airau lingüistic der occitan.
Ptge. de la Banca, 1-3
08002 Barcelona
Tel. 93 567 10 00
Fax 93 567 10 01
TÈXTE SOMETUT A INFORMACION PUBLICA
4
Eth possament deth prètzhèt de promocion e foment der aranés ei eth darrèr e un
des principaus objectius dera Lei. Ath respècte, se dòte d’ua ampla cobertura legau
as mesures de foment e difusion der aranés en toti es encastres e sectors. Entre
d’auti aspèctes, era naua regulacion preve es mejans de besonh entà gerir er
impacte lingüistic de fenomèns sociaus naui coma er increment dera immigracion o
entà possar era preséncia der aranés enes mejans de comunicacion e informacion.
D’acòrd damb çò qu'establís era Carta europèa des lengües regionaus o
minoritàries, era Lei facilite tanben era collaboracion damb era rèsta d’Occitània, que
se pòt concretar ena adopcion de mesures de promocion dera lengua.
Contengut e estructura d’aguesta Lei
Aguesta Lei desplegue eth principi de lengua pròpria, aplicat ar aranés en Aran,
qu'obligue as poders publics e as institucions a protegir-la, a emplegar-la de manèra
generau e a promòir er usatge public a toti es nivèus. Eth concèpte de lengua
oficiau, en relacion damb er aranés, garantís ua sèria de drets lingüistics generaus
deuant totes es administracions en territòri d’Aran, e dera Generalitat en tota
Catalonha. Es principis anteriors se complèten damb era afirmacion dera volontat de
potenciar era unitat dera lengua occitana, en un marc de relacion damb era rèsta de
territòris e grops de parla occitana. En tot tier en compde aguesti principis, era Lei
regule er usatge oficiau der aranés, e establís mesures d'emparament e promocion
deth sòn usatge entà artenher-ne era normalizacion e mesures de foment entà
garantir-ne era preséncia en toti es encastres .
En encastre institucionau, aguesta Lei establís qu'es administracions e es
institucions araneses an d’ emplegar de manèra generau er aranés e qu'es servicis e
es organismes que depenen dera Generalitat en Aran an d’emplegar-la
normauments enes sues relacions administratives e ena difosion d’informacion ara
ciutadania, sense perjudici deth dret des ciutadans e ciutadanes a escuélher ua auta
lengua oficiau. Dehòra d’Aran, arreconeish eth dret des ciutadans a emplegar e èster
atengudi en aranés enes relacions escrites damb era Administracion dera
Generalitat de Catalonha, e tanben a emplegar e a èster respongudi orauments enes
servicis unificats d’informacion, qu'era Generalitat a de garantir mejançant era
adopcion des mesures apertientes. Atau madeish, proclame era plea validesa de
tota era documentacion publica e privada redigida en aranés, sens perjudici des
drets des ciutadans ena relacion damb es autes lengües oficiaus, e preve era
realizacion d’eventuaus convènis damb es organismes estataus entà normalizar er
usatge dera lengua.
Ptge. de la Banca, 1-3
08002 Barcelona
Tel. 93 567 10 00
Fax 93 567 10 01
TÈXTE SOMETUT A INFORMACION PUBLICA
5
Per çò que hè era onomastica, s'arrecuelh era exclusivitat dera denominacion
aranesa des toponims e eth dret des persones a regularizar es nòms e cognòms
d’acòrd damb era grafia occitana.
En çò que tanh ar ensenhament, era Lei regule er usatge der aranés coma veïcul
d'expression normau des activitats d’ensenhament e administratives des centres
docents d’Aran. Tanben auance ena extension dera coneishença der aranés, e dera
unitat damb era lengua occitana per tot Catalonha, mejançant era inclusion enes
curriculums der ensenhament non universitari de contenguts restacadi damb era
realitat lingüistica d’Aran e era sua connexion damb era lengua e era cultura occitana
e er establiment d’ua aufèrta optativa e generau, enes diferentes modalitats
d’ensenhament, d’aprenedissatge dera lengua. S’explicite era competéncia dera
Generalitat e deth Conselh Generau d’Aran entà establir es titols e certificats
qu'acrediten era coneishença der aranés.
En encastre des mejans de comunicacion, e en marc des competéncies dera
Generalitat, era Lei regule es principis rectors der emplec der aranés en encastre
dera comunicacion audiovisuau, entà garantir era preséncia dera lengua pròpria en
espaci radiofonic e televisiu, e establís mesures de foment dera premsa escrita e der
usatge enes hilats telematics d’informacion e comunicacion. Tanben s'arrecuelhen
es compromisi derivadi dera Carta europèa des lengües regionaus o minoritàries, en
tot preveir era collaboracion de besonh damb d’autes entitats entara sua artenhuda.
Per çò que hè as mesures de foment e emparament, era Lei arreconeish es
responsabilitats compartides deth Govèrn dera Generalitat e deth Conselh Generau
d’Aran e formule un mandat generau de possar era normalizacion der aranés. Se
regulen mesures especifiques de foment der usatge dera lengua enes activitats e
equipaments culturaus e enes activitats sociaus e economiques en Aran, d’acòrd
damb es compromisi establidi pera Carta europèa des lengües regionaus o
minoritàries. Fin finau, ena ordenacion dera collaboracion damb d’auti territòris de
parla occitana s’establissen es mecanismes avienti entà promòir e facilitar era
connexion damb era rèsta der airau lingüistic e era projeccion exteriora dera lengua.
Era Lei compde damb 25 articles, 6 disposicions addicionaus, 1 de derogatòria e 2
de finaus. Eth articulat se distribusís en set capitols, que regulen es principis
generaus (capitol prumèr), er usatge institucionau (capitol dusau), era onomastica
(capitol tresau), er ensenhament (capitol quatau), es titols e certificats (capitol
cincau), es mejans de radiodifusion e television (capitol siesau) e eth foment e
difusion dera lengua (capitol setau). Aguesta estructura seguís basicaments era
adoptada pes leis lingüistiques catalanes precedentes, sens perjudici des
Ptge. de la Banca, 1-3
08002 Barcelona
Tel. 93 567 10 00
Fax 93 567 10 01
TÈXTE SOMETUT A INFORMACION PUBLICA
6
modulacions ajustades ara situacion sociolingüistica der occitan en Catalonha e deth
respècte der encastre d’autonomia deth Conselh Generau d’Aran entà regular e
fomentar er usatge dera lengua pròpria.
Capitol I: Principis generaus
Article 1. Er objècte d’aguesta Lei
1.- Er objècte d’aguesta Lei ei er emparament der aranés en toti es encastres e
sectors, eth foment deth sòn emplec, difusion e coneishença, e era regulacion
deth sòn emplec oficiau.
2.- Es objectius principaus d’aguesta Lei son:
a) Arreconéisher, emparar e promòir er aranés
b) Regular er emplec oficiau der aranés en Catalonha.
c) Fomentar er emplec normau der aranés en Aran.
d) Determinar e hèr efectius es drets e déuers lingüistics en relacion damb er
aranés
e) Fomentar er emplec der aranés enes administracions, er ensenhament, es
mejans de comunicacion e es activitats culturaus, sociaus e publiques, e era sua
normalizacion en Aran en aguesti encastres.
f) Assegurar era extension deth coneishement der aranés entre es ciutadans e
ciutadanes d’Aran, e fomentar eth sòn coneishement en Catalonha.
g) Facilitar e promòir eth manteniment e desvolopament de relacions damb es
autes comunitats e es auti territòris de lengua occitana.
h) Establir es mecanismes entath finançament dera politica lingüistica per rapòrt
ar aranés.
Article 2 Lengua pròpria e lengües oficiaus
1. Er aranés, nòm qu'arrecep en Aran era lengua occitana, ei era lengua pròpria
d’aguest territòri.
Ptge. de la Banca, 1-3
08002 Barcelona
Tel. 93 567 10 00
Fax 93 567 10 01
TÈXTE SOMETUT A INFORMACION PUBLICA
7
2. Es ciutadans de Catalonha e es sues institucions politiques arreconeishen,
emparen e respècten era lengua que singularize eth pòble aranés, e
arreconeishen Aran coma ua realitat dotada d’identitat culturau, istorica,
geografica e lingüistica.
3. Er aranés, coma lengua pròpria, ei:
a) Era lengua d’usatge preferent de totes es institucions d’Aran, e en especiau
deth Conselh Generau d’Aran, dera Administracion locau e des entitats que ne
depenen, des mejans de comunicacion publics, der ensenhament e dera
toponimia.
b) Era lengua normauments emplegada pera Generalitat de Catalonha enes
sues relacions damb Aran, ena forma en qu'aguesta madeisha lei determine.
4. Er aranés, coma lengua oficiau en Catalonha, pòt èsser emplegat pes
persones fisiques o juridiques en activitats publiques e privades sense
discriminacion. Es actes juridics hèts en aranés an, per çò que hè ara lengua,
plea validesa e eficacitat, sens perjudici des drets arreconeishudi as ciutadans e
ciutadanes en relacion damb es autes lengües oficiaus.
Article 3. Drets lingüistics
1. D’acòrd damb er Estatut d’autonomia, es drets lingüistics en relacion damb er
aranés, se concrèten enes següents:
a) Conéisher-lo, enes tèrmes qu’aguesta Lei establís.
b) Exprimí-s’i oraument e per escrit, enes relacions e es actes publics e privadi,
d’acòrd damb era norma en vigor.
c) Emplegar-lo enes sues relacions damb es institucions e administracions publiques
en Aran, e damb es institucions dera Generalitat as que hè referéncia er article 2.2
der Estatut d’Autonomia per tota Catalonha, e a estar-i atengudes, enes tèrmes
qu'aguesta Lei establís.
d) Non èster discriminadi per arrasons lingüistiques
2. D’acòrd damb er article 36.3 der Estatut d’autonomia, en Aran totes es persones
an tanben es auti drets que s'arreconeishen en aguesta Lei.
Article 4. Era unitat dera lengua occitana
Ptge. de la Banca, 1-3
08002 Barcelona
Tel. 93 567 10 00
Fax 93 567 10 01
TÈXTE SOMETUT A INFORMACION PUBLICA
8
1. Es poders publics, enes sues accions de promocion e de foment der usatge der
aranés, auràn tostemp en compde era unitat lingüistica damb er occitan e ne haràn
difusion.
2. Era lengua occitana ei un patrimòni que Catalonha, e especialament Aran,
compartissen damb auti territòris europèus. Era Generalitat e eth Conselh Generau
an de collaborar damb es organismes d’auti territòris de lengua occitana ena
proteccion dera unitat der occitan.
3. En Catalonha, er Institut d’Estudis Aranesi, o era institucion designada peth
Conselh Generau qu'assumisque era autoritat lingüistica en relacion damb er aranés,
fixe es convencionalismes d’usatge e aconselhe es institucions publiques en relacion
damb er usatge corrècte der aranés.
4. Es usatges lingüistics de totes es administracions publiques, e des entitats
autonòmes, es enterpreses e es autes entitats e institucions que ne depenen, atau
coma des centres d’ensenhament publics e privadi e des mejans de comunicacion
de titolaritat publica respectaràn es critèris establidi pera institucion prevista en
apartat anterior. Eth Conselh Generau d’Aran e era Generalitat de Catalonha
establiràn es sistèmes de collaboracion e d'assessorament de besonh entà garantir
aguesti usatges lingüistics.
Capitol II: Er usatge institucionau
Article 5. Institucions e administracions publiques en Aran
1. Eth Conselh Generau d’Aran, es administracions locaus araneses e es entitats
publiques e privades que ne depenen, an d’emplegar normauments er aranés enes
sues accions intèrnes e enes relacions entre eres. Tanben les an d’emplegar
normauments enes relacions damb quinsevolh des autes administracions publiques
plaçades en territòri dera Val d’Aran. Correspon ath Conselh Generau e as
corporacions locaus regular er usatge der aranés en encastre des competéncies
respectives.
2. Enes procediments administratius tramitadi peth Conselh Generau d’Aran, es
administracions locaus araneses e es entitats publiques que ne depenen, an
d’emplegar normauments er aranés, ena forma qu'aguestes determinen, sens
Ptge. de la Banca, 1-3
08002 Barcelona
Tel. 93 567 10 00
Fax 93 567 10 01
TÈXTE SOMETUT A INFORMACION PUBLICA
9
perjudici deth dret des ciutadans e ciutadanes a presentar documents e a arrecéber
notificacions en ua auta lengua oficiau en Catalonha. Tanben s’an de hèr en aranés
es comunicacions e notificacions adreçades a persones fisiques e juridiques damb
domicili en Aran sens perjudici deth dret des ciutadans e ciutadanes a arreceber-les,
s'ac demanen, en ua auta lengua oficiau en Catalonha.
3. Es disposicions, resolucions e acòrds deth Conselh Generau e des entitats locaus
d’Aran se publiquen en aranés, sense perjudici deth qu’establís era legislacion
respècte dera publicacion enes autes lengües oficiaus.
4. Era Generalitat de Catalonha en Aran a d’emplegar normaument er aranés enes
relacions des sòns òrgans e entitats damb era ciutadania. Entà garantir eth dret des
persones d’emplegar e d’èster atengudes, orauments e per escrit, en aranés, era
Generalitat a de disposar des mejans personaus e materiaus de besonh. Enes
impresi, formularis e tèxtes administratius d’usatge freqüent ar accés deth public en
Aran, era Generalitat, sens perjudici de çò qu’ establís era legislacion respècte des
autes lengües oficiaus, emplegarà er aranés e li darà ua posicion preferenta.
5. Enes procèssi de seleccion des foncionaris e personau laborau deth Conselh
Generau, des entitats locaus d’Aran e des organismes que ne depenen ei de besonh
acreditar era coneishença der aranés, en grad adequat as foncions pròpries des
places corresponentes, d’acòrd damb era norma en vigor.
6. Es convocatòries dera Administracion dera Generalitat e des entitats locaus
dehòra d’Aran que preveiguen era provision de places destinades a Aran an de
preveir coma requisit era coneishença der aranés enes casi en qué sigue procedent
entà hèr efectiu çò que dispòse er apartat quatau. Ena rèsta de places destinades en
Aran, era coneishença der aranés s'avalore coma un merit ena provision.
Article 6. Institucions e Administracions publiques en Catalonha dehòra d’Aran
1. Son valides es accions administratives des institucions e organs dera Generalitat,
des entitats locaus de Catalonha e des organs e entitats dera Administracion der
Estat, tant es oraus coma es escrites, hètes en Catalonha en aranés, sens perjudici
des drets arreconeishudi as ciutadans e ciutadanes en relacion damb es autes
lengües oficiaus..
2. Enes relacions escrites damb era Administracion dera Generalitat e es
organismes e entrepreses que ne depenen per tota Catalonha, totes es persones an
dret d’emplegar er aranés, e non se les pòt exigir cap sòrta de traduccion. Tanben
Ptge. de la Banca, 1-3
08002 Barcelona
Tel. 93 567 10 00
Fax 93 567 10 01
TÈXTE SOMETUT A INFORMACION PUBLICA
10
poderàn adreçar-se orauments en aranés, en servici unificat d’informacion e consulta
ciutadana dera Generalitat.
3. Era Generalitat, en collaboracion damb eth Conselh Generau, aufrirà supòrt tecnic
e informacion as Ajuntaments que volguen includir er aranés enes sues politiques
lingüistiques.
4. Es institucions dera Generalitat de Catalonha e es entitats locaus qu’exercissen
competéncies en territòri d’Aran an de méter a disposicion deth public en lengua
occitana es impressi, formularis e tèxtes administratius d’usatge frequent. Enes
relacions damb aguestes institucions e entitats, es persones an tanben eth dret a
arrecéber es notificacions e comunicacions escrites en occitan, sens perjudici dera
oficialitat deth catalan e eth castelhan.
5. Es institucions dera Generalitat de Catalonha as quaus hè referéncia ar article 2.2
der Estatut d’autonomia e es entitats locaus qu'exercissen competéncies en territòri
d’Aran an d’emplegar preferentaments er aranés enes sues relacions institucionaus
en Aran. Tanben pòden emplegar-la era rèsta d’entitats locaus enes sues relacions
damb es institucions araneses.
6. En procès de seleccion entà accedir as places de personau dera Administracion
dera Generalitat e des entitats locaus de Catalonha en coneishement der aranés pòt
èster avalorat coma un merit, enes tèrmes que se determinen reglamentàriament.
Era coneishença orau e escrita der aranés pòt èster tanben un requisit entara
provision de lòcs de trabalh dera Administracion dera Generalitat, dehòra d’Aran,
quan d’acòrd damb era Relacion de Lòcs de Trabalh les corresponguen foncions
qu’ac justifiquen, especiauments es relacionades damb era atencion oral e escrita
ara ciutadania, er ensenhament, es relacions institucionaus, es d’assessorament
lingüistic o es de projeccion exterior e foment deth sòn usatge.
7. Era Generalitat, per miei dera estructura de formacion de foncionaris, fomentarà er
aprendissatge der aranés entre es foncionaris publics, especiauments d’aqueri que
siguen es lòcs d’atencion ath public.
Article 7. Publicacions oficiaus
1. Es leis deth Parlament de Catalonha an d’èster publicades tanben en aranés. Era
version aranesa a tanben caractèr oficiau.
Ptge. de la Banca, 1-3
08002 Barcelona
Tel. 93 567 10 00
Fax 93 567 10 01
TÈXTE SOMETUT A INFORMACION PUBLICA
11
2. Es disposicions, resolucions e acòrds dera rèsta d’institucions e entitats que
conformen era Generalitat e eth sòn sistèma institucionau an d’èster publicades
tanben en aranés quan afècten especificaments a Aran.
Article 8. Documents publics e privadi
1. Son valids es documents publics autrejadi en aranés.
2. Es documents publics s’an de redactar en aranés s'ac sollicite er autrejant, o, se
n'i a mès d'un, ena lengua oficiau qu'acòrden. Se non i a acòrd per çò que hèr ara
lengua, era escritura o eth document s’an de redactar en aranés e era auta lengua
oficiau escuelhuda. En Aran, es fedataris publics an de liurar en aranés, as
persones interessades qu'ac solliciten, es còpies e es testimoniances des documents
publics.
3. Es burèus des fedataris publics d’Aran an d’èster en condicions d'atier as
ciutadans e ciutadanes en aranés e an de compdar damb personau que n’age ua
coneishença adequada e sufisenta entà exercir es foncions pròpries deth sòn lòc de
trabalh. Ena provision des notaries en Aran, era coneishença der aranés pòt èster
avalorat coma un merit, ena forma qu'establissen es leis.
4. Es documents privadi de quinsevolh naturalesa redactats en aranés son valids e
non requerissen cap traduccion entà exigir-ne judiciaument o extrajudiciaument eth
compliment en encastre territoriau de Catalonha.
Article 9. Administracion de justícia
1. Son valides es accions judiciaus, tant es oraus coma es escrites, hètes en Aran en
aranés, sense besonh de traduccion.
2. Era coneishença der aranes pòt èster avalorat coma un merit, ena forma
qu'establisquen es leis, entara provision de places deth personau judiciau e deth
personau ath servici dera Administracion de justícia en Aran.
Article 10. Registres publics
1. Son valids es assentaments registraus hèti en aranés.
Ptge. de la Banca, 1-3
08002 Barcelona
Tel. 93 567 10 00
Fax 93 567 10 01
TÈXTE SOMETUT A INFORMACION PUBLICA
12
2. Enes registres publics d’Aran, lheuat des qu'an sonque caractèr administratiu, es
registres s’an de realizar en aranés s'eth document ei redactat o era manifestacion
se hè en aguesta lengua. S'eth document ei bilingüe, s’a de hèr ena lengua indicada
per qui lo presente en registre.
3. Es oficines des registres d’Aran an d’èster en condicions d'atier es persones que
s’exprimissen en aranés. Es registradors an de liurar es certificacions en aranés
s'aguesta ei era lengua emplegada ena peticion. As burèus des registres d’Aran, cau
méter a disposicion deth public es formularis e es auti impresi en aranés.
Capitol III: Onomastica
Article 11. Toponimia
1. Es toponims d’Aran an coma soleta forma oficiau era aranesa.
2. Eth Conselh Generau ei membre nat des organismes competents ena matèria de
toponimia en Catalonha.
3. Era determinacion dera denominacion des municipis aranesi se regís pera
legislacion de regim locau, qu’a de preveir era participacion deth Conselh Generau
enes procediments corresponents.
4. Era determinacion deth nòm des vies urbanes e des nuclèus de poblacion de tota
sòrta correspon as ajuntaments aranesi. Eth Conselh Generau a de participar enes
procediments relatius ara determinacion des nòms des vies interurbanes que
transcorren integralaments per Aran.
Article 12. Antroponimia
1. Es ciutadans e es ciutadanes an dret a emplegar era forma normativaments
corrècta en aranés des sòns nòms e cognòms.
2. Es persones interessades pòden obtier era constància dera forma normativaments
corrècta en aranés des sòns nòms e cognòms en Registre Civiu, pera simpla
Ptge. de la Banca, 1-3
08002 Barcelona
Tel. 93 567 10 00
Fax 93 567 10 01
TÈXTE SOMETUT A INFORMACION PUBLICA
13
manifestacion dera persona interessada, enes tèrmes previsti pera legislacion en
vigor.
Capítol IV: Ensenhament
Article 13. Er aranés en ensenhament
1. Er aranés, coma lengua pròpria d’Aran, ei era lengua veïculara e d’aprendissatge
abituau enes centres educatius plaçadi en Aran, d’acòrd damb çò qu'establís era
norma generau d’educacion.
2. Eth Govèrn dera Generalitat a de garantir qu’era ordenacion curriculara der
ensenhament dera educacion primària e segondària en Catalonha includisque era
coneishença dera realitat lingüistica, istorica e culturau d’Aran, e era sua connexion
damb era lengua, era istòria e era cultura occitana.
Article 14. Ensenhament preescolar, infantil, primari e segondari en Aran
1. Era Administracion competenta a de regular e organizar er usatge der aranés
coma lengua veïculara e d’aprenedissatge abituau der ensenhament infantil en Aran,
en marc dera norma educativa generau dera Generalitat.
2. Er aranés s’a d’emplegar normauments coma lengua veïculara e d’aprenedissatge
abituau en ensenhament primari e segondari en Aran , d’acòrd damb era norma
educativa generau dera Generalitat.
3. Es escolans an eth dret e eth déuer de conéisher damb sufisença orau e escrita er
aranés en finalizar er ensenhament obligatòri en Aran, sigue quina sigue era sua
lengua abituau en incorporar-se ar ensenhament. Er ensenhament der aranés a
d’auer ua preséncia adecuada enes plans d’estudi, sens perjudici dera garantia deth
dret e eth déuer de conéisher eth catalan e eth castelhan.
4. Entara provision de lòcs de trabalh deth professorat des centres educatius publics
d’Aran es candidats an d’acreditar era coneishença orau e escrita der aranés,
d’acòrd damb çò qu'establís era norma en vigor. Eth Govèrn dera Generalitat, en
collaboracion damb eth Conselh Generau, a d’assegurar era formacion iniciau e
permanenta deth professorat en aranés.
Ptge. de la Banca, 1-3
08002 Barcelona
Tel. 93 567 10 00
Fax 93 567 10 01
TÈXTE SOMETUT A INFORMACION PUBLICA
14
Article 15. Universitats
1. Eth Govèrn dera Generalitat a d’amiar a tèrme actuacions de foment dera
incorporacion des estudis filològics dera lengua occitana en universitats e centres
d’ensenhament superior de Catalonha.
2. Era Generalitat a de promòir era collaboracion des universitats catalanes damb
d’auti centres d’ensenhament superior, dehòra de Catalonha, a on s’estúdie era
lengua occitana.
Article 16. Educacion permanenta d’adults e autes formes d’ensenhament
1. Ena educacion permanenta d’adults en Aran, eth Conselh Generau, en
collaboracion damb era Generalitat han de promòir era aufèrta de corsi e establir es
mesures de besonh entà facilitar er aprenedissatge der aranés as persones
nauvengudes.
2. Era Generalitat a de promòir era coneishença der aranés e dera istòria e era
cultura occitana en encastre des programes de formacion d’adults en Catalonha.
3. Era lengua occitana, a d’èster presenta ena aufèrta educativa d’au mens ua
escòla oficial d’idiòmes en Catalonha, d’acòrd damb era legislacion aplicabla.
Capitol V: Titols e certificats
Article 17. Formacion e titols
1. Eth Conselh Generau d’Aran e er Institut d’Estudis Aranesi, en encastre des sues
respectives competéncies, an d’establir es programes de formacion en aranés, es
titols e eth procediment d’accés a eri.
2. Correspon ara Generalitat de Catalonha, en coordinacion damb eth Conselh
Generau d’Aran, era organizacion des programes de formacion e es titolacions
d’aranés dehòra d’Aran.
Ptge. de la Banca, 1-3
08002 Barcelona
Tel. 93 567 10 00
Fax 93 567 10 01
TÈXTE SOMETUT A INFORMACION PUBLICA
15
Article 18: Certificats e equivalències
1. Correspon ath Conselh Generau d’Aran era certificacion des coneishements
d’aranés adreditadi enes pròves que realize.
2. Eth Conselh Generau d’Aran determine es equivalències des sòns certificats
damb es diferenti titols e certificats qu'acrediten era coneishença der aranés. Damb
aguesta fin, se pòden soscríuer acòrds e convènis de reconeishement des titols e
certificats expedidi per entitats e organismes d’auti territòris de parla occitana
Capitol VI: Mejans de radiodifusion e television
Article 19. Mejans de radiodifusion e television
1. Era Generalitat a de garantir enes sòns mejans de comunicacion audiovisuau ua
programacion regular d’emissions radiofoniques e televisives en aranés entà Aran,
d’acòrd damb era legislacion en vigor.
2.- Es prestadors de servicis de comunicación audiovisuau qu’opèren emparats per
ua licÉncia ena demarcacion d’Aran an de garantir ua preséncia der aranés ena sua
programacion, enes tèrmes establèrts pera legislacion vigenta.
3. Es mejans de radiodifusion e television qu'emeten o distribuïssen en regim de
licéncia en Aran an de garantir ua preséncia der aranés ena sua programacion, enes
tèrmes establidi pera legislacion en vigor.
4. Era Generalitat a d’assegurar enes sòns mejans de comunicacion audiovisuau ua
preséncia adequada der aranés laguens dera programacion distribuïda entà
Catalonha, a trauès dera utilizacion des mejans tecnics avienti.
5. En marc des politiques de foment, promocion e emparament deth sector
audiovisuau, eth Govèrn dera Generalitat a de priorizar es òbres originalment
produsides en aranés.
Ptge. de la Banca, 1-3
08002 Barcelona
Tel. 93 567 10 00
Fax 93 567 10 01
TÈXTE SOMETUT A INFORMACION PUBLICA
16
6. Era Generalitat a de facilitar era recepcion dirècta en Catalonha, e especiaument
en Aran, des emisions de ràdio e television d'auti territòris en lengua occitana.
Tanben pòt soscríuer convènis pr'amor qu'es presentadors des servicis publics de
comunicacion audiovisuau poguen eméter enes territòris de lengua occitana.
7. Cossent damb es compromisi assumidi per Estat espanhòl era vertut dera Carta
europèa des lengües regionaus o minoritàries, es poders publics competents an de
possar, s’ei convenient mejançant era cooperacion damb d'autes regions de parla
occitana, era creacion d'aumens ua emissora de ràdio e ua cadea de television en
aranés.
Article 20. Auti mejans de comunicacion
1.-Era Generalitat e eth Conselh Generau d’Aran, en encastre des sues
competéncies, an de fomentar era produccion de premsa e publicacions periodiques
redigides totauments o majoritàriaments en aranés, e era sua difusion en Aran e ara
rèsta de Catalonha.
2. Era Generalitat e eth Conselh Generau d’Aran, en encastre des sues
competéncies, an d’estimular e promòir era preséncia de productes e informacions
en aranés as hilats telematics d’informacion e comunicacion.
Capitol VII: Foment e difusion der aranés
Article 21. Foment e normalizacion der aranés
1. Era Generalitat e eth Conselh Generau d’Aran, en encastre des sues
competéncies, an de protegir er aranés en toti es encastres e sectors e n’an de
fomentar er usatge, era difusion e era coneishença.
2. Era Generalitat e eth Conselh Generau d’Aran, en encastre des sues
competéncies, an d’adoptar es mesures de besonh entà possar era normalizacion
der aranés en Aran. S’an d’establir es mecanismes de coordinacion e, se cau,
d’accion conjunta entà qu'es politiques de normalizacion lingüistica siguen mès
efectives.
Ptge. de la Banca, 1-3
08002 Barcelona
Tel. 93 567 10 00
Fax 93 567 10 01
TÈXTE SOMETUT A INFORMACION PUBLICA
17
Article 23. Activitats e equipaments culturaus
1. Era Generalitat e eth Conselh Generau an de velhar pera conservacion, era
promocion e era difusion des activitats culturaus que s’exprimissen en aranés.
2. Es mesures de promocion e supòrt der aranés as quaus hè referéncia er apartat
anterior pòden includir, entre d’auti:
a) Promòir es estudis e era recèrca sus era cultura aranesa e era lengua occitana.
b) Fomentar era creacion literària en aranés e era difusion laguens e dehòra d’Aran
des òbres escrites en aranés.
c) Favorir era traduccion ar aranés d’òbres escrites en autes lengües e er accès en
autes lengües as òbres produsides en aranés.
d) Promòir era produccion, era distribucion e era difusion de libres e publicacions
periodiques, en quinsevolh supòrt, en aranés.
e) Fomentar era creacion, era interpretacion e era difusion de musica, teatre e autes
arts der espectacle en aranés.
f) Promòir era distribucion e era difusion d’òbres audio, audiovisuaus e multimedia en
aranés.
g) Fomentar era preséncia e er emplec der aranés enes tecnologies dera
informacion e era comunicacion, e especiaument enes programes informatics.
h) Fomentar era creacion d’entitats encargades d'arrecuélher, arrecéber en depaus e
exposar o publicar es òbres produsides en aranés.
3. Era Generalitat, eth Conselh Generau e era rèsta d’administracions locaus deth
territòri an de fomentar qu’er aranés e era cultura e era lengua occitanes siguen
presentes enes equipaments culturaus, particularaments enes bibliotèques, es
videoteques, es musèus e es centres culturaus que ne depenen, en Aran e ena rèsta
de Catalonha. Egalaments, an de procurar qu'es entitats encargades d'amiar a tèrme
o fomentar es activitats culturaus en Aran incorpòren, en ua mesura apropriada, era
coneishença e era practica der aranés.
4. Era Generalitat e eth Conselh Generau d’Aran, an d’estimular e fomentar era
recèrca terminològica damb relacion ar aranés. Tanben an de fomentar era
Ptge. de la Banca, 1-3
08002 Barcelona
Tel. 93 567 10 00
Fax 93 567 10 01
TÈXTE SOMETUT A INFORMACION PUBLICA
18
produccion e era comercializacion de productes en aranés restacadi damb es
indústries dera lengua.
Article 23. Activitats sociaus e economiques
1. Era Generalitat, eth Conselh Generau d’Aran e es entitats locaus d’Aran, en
encastre des sues competéncies respectives, an d’adoptar es mesures apertientes e
provedir es mejans entà possar e garantir er usatge normau der aranés en toti es
sectors e activitats dera vida sociau e economica en Aran.
2. Es poders publics mencionadi en apartat prumèr an d’adoptar es mesures de
besonh entà garantir eth dret des persones, especiauments quan actuen ena
condicion de consumidores e usatgères, d’emplegar er aranés enes activitats
economiques e sociaus que se desvolòpen en Aran. Tanben an de velhar entà hèr
accessible as consumidors e usatgèrs es informacions relatives as sòns drets en
aranés.
3. Es poders publics an d’adoptar mesures especifiques entà possar e garantir er
usatge der aranés ena prestacion des servicis sociaus de titolaritat privada, coma es
espitaus, es larèrs de jubilats, es aubèrges o es centres culturaus e de léser d’Aran.
4. Es poders publics an de fomentar era preséncia der aranés en paisatge lingüistic
e, de manèra especiau, ena retolacion de tot tipe d’establiments e entitats sociaus,
culturaus, mercantiles o de léser e eth sòn usatge ena publicitat ena via publica en
Aran.
5. Es mesures d’estimulacion e foment der usatge der aranés enes activitats
socioeconomiques pòden includir, entre d’auti:
a) Convènis e concèrts damb enterpreses e entitats sociaus, culturaus o de léser
que se comprometen a hèr usatge der aranés en sòn foncionament intèrn e enes
sues activitats.
b) Subvencions, ajudes e desgravacions fiscaus entàs actes o manifestacions
restacades damb eth foment e era difusion der aranés.
c) Prèmis ara qualitat lingüistica o d’auti tipe de reconeishences e incentius entàs
enterpreses, establiments o entitats privades qu'empleguen er aranés ena prestacion
des sòns servicis.
Ptge. de la Banca, 1-3
08002 Barcelona
Tel. 93 567 10 00
Fax 93 567 10 01
TÈXTE SOMETUT A INFORMACION PUBLICA
19
d) Elaboracion e difusion de materiaus entà promòir era difusion e er usatge normau
der aranés enes diferenti tipes d’activitats economiques e sociaus, includides es
restacades damb eth torisme.
e) Clausules lingüistiques enes convocatòries de subvencions e ajudes destinades
ath supòrt d’enterpreses o entitats quan era activitat o producte objècte dera
subvencion agen un component lingüistic.
Article 24. Collaboracion damb auti territòris de lengua occitana
1. Era Generalitat e eth Conselh Generau d’Aran an de promòir era comunicacion, er
escambi culturau, era cooperacion e era coordinacion damb es institucions e entitats
d’auti territòris de parla occitana entà assegurar, damb es mesures adequades, era
promocion, er usatge e er emparament der occitan. Ad aguest efècte, era Generalitat
e eth Conselh Generau d’Aran, segontes ce que correspone, pòden soscríuer
acòrds, convènis e auti mecanismes de collaboracion damb es institucions e entitats
des territòris de lengua occitana.
2. Era Generalitat e eth Conselh Generau d’Aran, en encastre des sues
competéncies, pòden participar en organismes comuns as territòris de lengua
occitana entà arténher, de forma coordinada, es objectius restacadi damb er estudi,
era promocion der usatge e era difusion exteriora der occitan.
3. Era Generalitat pòt sollicitar ath Govèrn estatau era subscripcion de tractats
internacionaus damb es estats francès e italian qu'includisquen objectius de
promocion e projeccion exteriora dera cultura e era lengua occitanes. Era Generalitat
a d’èster informada des actes de soscripcion d’aguesti tractats e, s’ei possible,
participar enes delegacions negociadores, e èster-i escotada. Era Generalitat
n’informarà ath Conselh Generau d’Aran e ne procurarà era sua participacion.
Article 25. Era projeccion exteriora dera lengua occitana
1. Era Generalitat e eth Conselh Generau d’Aran an d’includir era difusion dera
cultura e era lengua occitanes ena sua politica culturau en exterior. Tanben a de
possar era projeccion exteriora, especiauments enes territòris de lengua occitana,
des iniciatiues que possen entara reconeishença e eth emparament der aranés en
Catalonha.
Ptge. de la Banca, 1-3
08002 Barcelona
Tel. 93 567 10 00
Fax 93 567 10 01
TÈXTE SOMETUT A INFORMACION PUBLICA
20
2. Era Generalitat a de promòir era reconeishença dera lengua occitana, coma
compausant dera diuersitat lingüistica europèa e era sua preséncia enes accions e
programes dera Union Europèa en aguest encastre.
3. Eth Govèrn dera Generalitat a de fomentar, mejançant era adopcion des mesures
adequades, qu’era lengua occitana sigue present enes organismes internacionaus
de caractèr culturau e enes tractats internacionaus de contengut culturau o lingüistic.
Disposicions addicionaus
Prumèra. Aguesta Lei a caractèr de lei de desvolopament basic der Estatut e
s’intègre, en aquerò relatiu a Aran, en regim especiau d’aguest territòri previst pes
articles 11 e 94 der Estatut d’autonomia.
Dusau. D’acòrd damb er article 143.2 der Estatut, era competéncia sus era
normalizacion lingüistica der aranés correspon ara Generalitat e tanben ath Conselh
Generau d’Aran. Eth Conselh Generau d’Aran a competéncia plea en relacion damb
era normalizacion lingüistica der aranés en Aran, en marc des normes de caractèr
generau en vigor en Catalonha. Era Generalitat participe en foment der aranés en
Aran, coordinada peth Conselh Generau d’Aran. Correspon ar organ competent en
matèria de politica lingüistica dera Generalitat, en collaboracion damb eth Conselh
Generau d’Aran, era competéncia sus era politica lingüistica der aranés dehòra
d’Aran.
Tresau. Sens perjudici que, en encastre dera Comission mixta de traspassi
Generalitat de Catalonha– Conselh Generau d’Aran, s’acòrden es traspassi de
besonh entara aplicacion de çò qu’establís aguesta Lei, se crearà ua estructura
paritària Generalitat de Catalonha– Conselh Generau d’Aran entà garantir eth
finançament adequat e sufisent des politiques lingüistiques en relacion damb er
aranés e era coordinacion entre es dues institucions en aguest encastre.
Quatau. Era Generalitat e eth Conselh Generau pòden celebrar convènis e acòrds
damb era Administracion der Estat entà garantir er usatge der aranés pes servicis
estataus radicats en Aran, damb era fin de hèr efectiu eth dret d’opcion lingüística
der aranés.
Ptge. de la Banca, 1-3
08002 Barcelona
Tel. 93 567 10 00
Fax 93 567 10 01
TÈXTE SOMETUT A INFORMACION PUBLICA
21
Cincau. Era Generalitat e eth Conselh Generau pòden possar era subscripció de
convènis e acòrds damb es organismes responsables dera Administracion de
Justícia entà promòir era normalizacion der aranés en encastre judiciau.
Siesau. En termini de sies mesi des dera aprobacion d’aguesta Lei, s’an d’acordar
es traspassi de besonh entara aplicacion dera madeisha
Disposicion Derogatòria
Rèsten derogades es disposicions contràries a çò qu’establís aguesta Lei, e
exprèssaments er article 2 dera Lei 16/1990, de 13 de junhsèga, deth regim
especiau dera Val d’Aran, e er article 7 dera Lei 1/1998, de 7 de gèr, de politica
lingüistica.
Disposicions finaus
Prumèra- S’autorize eth Govèrn dera Generalitat e eth Conselh Generau d’Aran, en
encastre des competéncies respectives, entà dictar es disposicions de besonh entà
desplegar e aplicar aguesta Lei. Eth Conselh Generau a d’èster escotat ena
elaboracion des reglaments deth Govèrn que desvolopen aguesta Lei.
Dusau- Eth Govèrn, en termini de dus ans, de revisar e modificar era norma en vigor
relativa ar occitan entà adaptar-la a çò que dispòse aguesta Lei.
Preambul
Era identitat lingüistica d’Aran
Era lengua occitana, nomentada aranés en Aran, definís un element fonamentau
dera identitat pròpria d’Aran, defenuda pes aranesi ath long des sègles e qu'aué
arreconeish e empare er article 11 der Estatut d’autonomia de Catalonha deth 2006.
Istoricaments, des dera union volontària d’Aran ara Corona catalanoaragonesa peth
Tractat d’Emparança de 1175, es institucions politiques deth Principat de Catalonha
an arreconeishut e respectat era identitat culturau e lingüistica d’Aran. Aguesta
identitat se podec desvolopar en marc d’un regim politic administratiu especiau dera
Val d’Aran, enquia qu'aguest siguec suprimit er an 1834, damb era imposicion ad
aguest territòri deth regim administratiu generau der Estat espanhòl e deth castelhan
coma soleta lengua oficiau. Eth restabliment der autogovèrn de Catalonha er an
1979, en contèxt d’un regim democratic, permetec establir un regim d'emparament
der aranés, coma part constitutiva dera pluralitat lingüistica de Catalonha e ligam
priviliegiat d’aguesta damb es tèrres de parla occitana.
Era lengua occitana includís diuèrses varietats lingüistiques ath long de tot eth sòn
territòri repartit en tres estats. Actuaument era lengua occitana non dispause
d’autoritat lingüistica unica entà tot eth territòri de parla occitana. Totun, en Aran era
autoritat lingüistica der aranés l’assomís er Institut d’Estudis Aranesi des deth 29
d’abriu de 2008 per acòrd deth Plen deth Conselh Generau d’Aran.
Damb aguesta Lei, eth Parlament de Catalonha hè un pas tà deuant ena
reconeishença e er emparament der aranés en Catalonha. Eth sentit d’aguesta
intervencion legislatiua ei coerenta damb es valors e objectius de defensa dera
pluralitat de lengües qu'an inspirat era politica lingüistica catalana. Ath madeish
temps, mejançant era promocion d’aguesti madeishi valors e objectius en encastre
espanhòl e europèu, eth Parlament vò contribuïr ara sauvagarda e difusion der
auviatge lingüistic occitan compartit damb auti territòris.
Marc juridic e evolucion legau prealabla
En marc dera Constitucion espanhòla de 1978, er article 3.4 der Estatut d’autonomia
de 1979 establic que: “Era parla aranesa serà objècte d’ensenhament e d’especiau
Ptge. de la Banca, 1-3
08002 Barcelona
Tel. 93 567 10 00
Fax 93 567 10 01
TÈXTE SOMETUT A INFORMACION PUBLICA
2
respècte e proteccion.” Eth desplegament legislatiu posterior d’aguest precèpte
estatutari permetec configurar un estatut juridic progressivaments refortilhat der
aranés. En un prumèr moment, era Lei 7/1983, de 15 d’abriu, de normalizacion
lingüistica, declarèc er aranés lengua pròpria d’Aran e proclamèc cèrti drets
lingüistics des aranesi, amassa damb eth mandat adreçat as poders publics de
garantir-ne er usatge e er ensenhament. Mès tà deuant, era Lei 16/1990, de 13 de
junhsèga, deth regim especiau dera Val d’Aran, declarèc era oficialitat territorializada
der aranés, e melhorèc es garantides d’usatge e ensenhament, ath delà d’includir
un manament generau de possar-ne era normalizacion en Aran. Posterioraments,
era Lei 1/1998, de 7 de gèr, de politica lingüistica, determinèc era sua aplicacion
supletòria ar aranés e includic disposicions especifiques relatives ara toponimia, era
antroponímia e es mejans de comunicacion. Era regulacion der aranés includís
tanben d’autes disposicions sectoriaus, de reng legau e infralegau, qu'an tendit a
comparar eth tractament der aranés e eth catalan.
Era aprobacion der Estatut d’autonomia de Catalonha deth 2006 supause un
cambiament fonamentau respècte dera situacion precedenta en declarar en article
6.5 era oficialitat dera lengua occitana, nomentada aranés en Aran, en Catalonha.
Atau, er estatut juridic der aranés s’enquadre dirèctaments en article 3.2 dera
Constitucion, quan determine que “es autes lengües espanhòles seràn tanben
oficiaus enes respectives comunitats autonòmes”. Era atribucion d’un estatus
d’oficialitat ad aguesta lengua ei era expression mès nauta de reconeishença per
part des ciutadans de Catalonha e des sues institucions, qu'a trauès der Estatut
s’intègre en ordenament juridic estatau. Era oficialitat der aranés s’esten ath delà en
tota Catalonha, que deven atau er unic territòri laguens der Estat qu'arreconeish tres
lengües oficiaus: eth catalan, eth castelhan e eth aranés. Er Estatut precíse bères
ues des conseqüéncies juridiques dera oficialitat der aranés, especiauments en çò
que tanh as drets lingüistics des ciutadans. Er article 36 especifique concretaments
es drets des ciutadans d’Aran respècte der aranés. Er Estatut dispause era
aplicacion ad aguesta lengua des principis d'emparament e foment der usatge, era
difusion e era coneishença e atribuís ara Generalitat e tanben ath Conselh Generau
d’Aran era competéncia sus era normalizacion lingüistica der aranés.
Fin finau, eth regim en vigor dera oficialitat dera lengua occitana a implicacions
importantes en relacion damb era aplicacion dera Carta europèa des lengües
regionaus o minoritàries. Atenguda era formula de ratificacion d’aguest tractat
internacionau emplegada per Estat espanhòl er an 2001, que remet as lengües que
son declarades oficiaus pes estatuts d’autonomia, eth nivèu d'emparament der
aranés s’a incrementat substanciauments coma conseqüéncia der Estatut
d’autonomia deth 2006.
Ptge. de la Banca, 1-3
08002 Barcelona
Tel. 93 567 10 00
Fax 93 567 10 01
TÈXTE SOMETUT A INFORMACION PUBLICA
3
Justificacion e objectius d’aguesta Lei
Es cambiaments mencionadi en marc juridic relatiu ar aranés hèn de besonh ua
naua regulacion legau. En prumèr lòc, entà adaptar eth regim juridic der aranés ath
nau Estatut d’autonomia, que formule diuèrsi manaments explicits ath legislador en
aguest sentit e ena disposicion addicionau cincau fixe un termini de quate ans entà
adaptar eth regim especiau d’Aran a çò que establís era norma estatutària. En dusau
lòc, entà complir es compromisi establidi pera Carta europèa des lengües regionaus
o minoritàries. E, finalament, aguesta intervencion legislatiua a de perméter
actualizar e dar ua major unitat e coeréncia ath regim juridic der aranés, qu'aué ei
regulat per normes dispèrses e fragmentàries, que projècten cèrta ambigüitat sus era
identitat dera lengua e eth sòn estatus.
Era presenta Lei a per objectius generaus arreconéisher, protegir e promòir er
aranés en toti es encastres e sectors. D’acòrd damb era tradicion dera politica
lingüistica en Catalonha, aguesta reconeishença comprén era volentat de collaborar
en emparament dera unitat dera lengua occitana. Actuauments era norma de
referéncia mès difonuda, e que manten es madeishi critèris des Normes
Ortografiques der Aranés aprovades pera Generalitat de Catalonha er an 1983, ei
era definida per Loís Alibèrt ena Gramatica Occitana publicada en Catalonha eth
1935 e reeditada per Institut d’Estudis Catalans er an 2000. A compdar der impuls
des relacions damb auti territòris de parla occitana, era Lei pòt contribuïr a favorir eth
desvolopament des accions relatives ara regulacion e establiment des directritzes
der occitan. Atau madeish, eth Conselh Generau d’Aran a de poder promòir er estudi
e definir encastres d’usatge der aranés.
Per çò que hèr ath nivèu d'emparament, eth critèri inspirador dera Lei ei era
estenuda ath regim juridic der aranés, coma lengua pròpria d’Aran e oficiau en
Catalonha, deth contengut pròpri d’aguesti principis en ordenament lingüistic catalan.
Atau donques, s’adòpte ua perspectiva generosa en desvolopament des mandats
estatutaris, qu'abiliten eth legislador entà determinar era dimension, es usatges e es
efèctes juridics dera oficialitat der aranés e enquadrar eth procès de normalizacion
lingüistica. Tot e atau, era realitat sociau e demografica der aranés impose cèrti
condicionaments qu'era regulacion legau reflectís mejançant es modulacions
corresponentes. Atau, era concentracion des parlants d’aranés ena Val d’Aran,
amassa damb eth caractèr de lengua pròpria, justifique er establiment d’un
emparament mès intens en aguest territòri qu’ena rèsta de Catalonha. Es tèrmes
mès generaus, era dignitat e er estatus qu'aguesta Lei arreconeish ara lengua
occitana hè que sigue un referent der emparament dera diuersitat lingüistica europèa
en relacion damb er airau lingüistic der occitan.
Ptge. de la Banca, 1-3
08002 Barcelona
Tel. 93 567 10 00
Fax 93 567 10 01
TÈXTE SOMETUT A INFORMACION PUBLICA
4
Eth possament deth prètzhèt de promocion e foment der aranés ei eth darrèr e un
des principaus objectius dera Lei. Ath respècte, se dòte d’ua ampla cobertura legau
as mesures de foment e difusion der aranés en toti es encastres e sectors. Entre
d’auti aspèctes, era naua regulacion preve es mejans de besonh entà gerir er
impacte lingüistic de fenomèns sociaus naui coma er increment dera immigracion o
entà possar era preséncia der aranés enes mejans de comunicacion e informacion.
D’acòrd damb çò qu'establís era Carta europèa des lengües regionaus o
minoritàries, era Lei facilite tanben era collaboracion damb era rèsta d’Occitània, que
se pòt concretar ena adopcion de mesures de promocion dera lengua.
Contengut e estructura d’aguesta Lei
Aguesta Lei desplegue eth principi de lengua pròpria, aplicat ar aranés en Aran,
qu'obligue as poders publics e as institucions a protegir-la, a emplegar-la de manèra
generau e a promòir er usatge public a toti es nivèus. Eth concèpte de lengua
oficiau, en relacion damb er aranés, garantís ua sèria de drets lingüistics generaus
deuant totes es administracions en territòri d’Aran, e dera Generalitat en tota
Catalonha. Es principis anteriors se complèten damb era afirmacion dera volontat de
potenciar era unitat dera lengua occitana, en un marc de relacion damb era rèsta de
territòris e grops de parla occitana. En tot tier en compde aguesti principis, era Lei
regule er usatge oficiau der aranés, e establís mesures d'emparament e promocion
deth sòn usatge entà artenher-ne era normalizacion e mesures de foment entà
garantir-ne era preséncia en toti es encastres .
En encastre institucionau, aguesta Lei establís qu'es administracions e es
institucions araneses an d’ emplegar de manèra generau er aranés e qu'es servicis e
es organismes que depenen dera Generalitat en Aran an d’emplegar-la
normauments enes sues relacions administratives e ena difosion d’informacion ara
ciutadania, sense perjudici deth dret des ciutadans e ciutadanes a escuélher ua auta
lengua oficiau. Dehòra d’Aran, arreconeish eth dret des ciutadans a emplegar e èster
atengudi en aranés enes relacions escrites damb era Administracion dera
Generalitat de Catalonha, e tanben a emplegar e a èster respongudi orauments enes
servicis unificats d’informacion, qu'era Generalitat a de garantir mejançant era
adopcion des mesures apertientes. Atau madeish, proclame era plea validesa de
tota era documentacion publica e privada redigida en aranés, sens perjudici des
drets des ciutadans ena relacion damb es autes lengües oficiaus, e preve era
realizacion d’eventuaus convènis damb es organismes estataus entà normalizar er
usatge dera lengua.
Ptge. de la Banca, 1-3
08002 Barcelona
Tel. 93 567 10 00
Fax 93 567 10 01
TÈXTE SOMETUT A INFORMACION PUBLICA
5
Per çò que hè era onomastica, s'arrecuelh era exclusivitat dera denominacion
aranesa des toponims e eth dret des persones a regularizar es nòms e cognòms
d’acòrd damb era grafia occitana.
En çò que tanh ar ensenhament, era Lei regule er usatge der aranés coma veïcul
d'expression normau des activitats d’ensenhament e administratives des centres
docents d’Aran. Tanben auance ena extension dera coneishença der aranés, e dera
unitat damb era lengua occitana per tot Catalonha, mejançant era inclusion enes
curriculums der ensenhament non universitari de contenguts restacadi damb era
realitat lingüistica d’Aran e era sua connexion damb era lengua e era cultura occitana
e er establiment d’ua aufèrta optativa e generau, enes diferentes modalitats
d’ensenhament, d’aprenedissatge dera lengua. S’explicite era competéncia dera
Generalitat e deth Conselh Generau d’Aran entà establir es titols e certificats
qu'acrediten era coneishença der aranés.
En encastre des mejans de comunicacion, e en marc des competéncies dera
Generalitat, era Lei regule es principis rectors der emplec der aranés en encastre
dera comunicacion audiovisuau, entà garantir era preséncia dera lengua pròpria en
espaci radiofonic e televisiu, e establís mesures de foment dera premsa escrita e der
usatge enes hilats telematics d’informacion e comunicacion. Tanben s'arrecuelhen
es compromisi derivadi dera Carta europèa des lengües regionaus o minoritàries, en
tot preveir era collaboracion de besonh damb d’autes entitats entara sua artenhuda.
Per çò que hè as mesures de foment e emparament, era Lei arreconeish es
responsabilitats compartides deth Govèrn dera Generalitat e deth Conselh Generau
d’Aran e formule un mandat generau de possar era normalizacion der aranés. Se
regulen mesures especifiques de foment der usatge dera lengua enes activitats e
equipaments culturaus e enes activitats sociaus e economiques en Aran, d’acòrd
damb es compromisi establidi pera Carta europèa des lengües regionaus o
minoritàries. Fin finau, ena ordenacion dera collaboracion damb d’auti territòris de
parla occitana s’establissen es mecanismes avienti entà promòir e facilitar era
connexion damb era rèsta der airau lingüistic e era projeccion exteriora dera lengua.
Era Lei compde damb 25 articles, 6 disposicions addicionaus, 1 de derogatòria e 2
de finaus. Eth articulat se distribusís en set capitols, que regulen es principis
generaus (capitol prumèr), er usatge institucionau (capitol dusau), era onomastica
(capitol tresau), er ensenhament (capitol quatau), es titols e certificats (capitol
cincau), es mejans de radiodifusion e television (capitol siesau) e eth foment e
difusion dera lengua (capitol setau). Aguesta estructura seguís basicaments era
adoptada pes leis lingüistiques catalanes precedentes, sens perjudici des
Ptge. de la Banca, 1-3
08002 Barcelona
Tel. 93 567 10 00
Fax 93 567 10 01
TÈXTE SOMETUT A INFORMACION PUBLICA
6
modulacions ajustades ara situacion sociolingüistica der occitan en Catalonha e deth
respècte der encastre d’autonomia deth Conselh Generau d’Aran entà regular e
fomentar er usatge dera lengua pròpria.
Capitol I: Principis generaus
Article 1. Er objècte d’aguesta Lei
1.- Er objècte d’aguesta Lei ei er emparament der aranés en toti es encastres e
sectors, eth foment deth sòn emplec, difusion e coneishença, e era regulacion
deth sòn emplec oficiau.
2.- Es objectius principaus d’aguesta Lei son:
a) Arreconéisher, emparar e promòir er aranés
b) Regular er emplec oficiau der aranés en Catalonha.
c) Fomentar er emplec normau der aranés en Aran.
d) Determinar e hèr efectius es drets e déuers lingüistics en relacion damb er
aranés
e) Fomentar er emplec der aranés enes administracions, er ensenhament, es
mejans de comunicacion e es activitats culturaus, sociaus e publiques, e era sua
normalizacion en Aran en aguesti encastres.
f) Assegurar era extension deth coneishement der aranés entre es ciutadans e
ciutadanes d’Aran, e fomentar eth sòn coneishement en Catalonha.
g) Facilitar e promòir eth manteniment e desvolopament de relacions damb es
autes comunitats e es auti territòris de lengua occitana.
h) Establir es mecanismes entath finançament dera politica lingüistica per rapòrt
ar aranés.
Article 2 Lengua pròpria e lengües oficiaus
1. Er aranés, nòm qu'arrecep en Aran era lengua occitana, ei era lengua pròpria
d’aguest territòri.
Ptge. de la Banca, 1-3
08002 Barcelona
Tel. 93 567 10 00
Fax 93 567 10 01
TÈXTE SOMETUT A INFORMACION PUBLICA
7
2. Es ciutadans de Catalonha e es sues institucions politiques arreconeishen,
emparen e respècten era lengua que singularize eth pòble aranés, e
arreconeishen Aran coma ua realitat dotada d’identitat culturau, istorica,
geografica e lingüistica.
3. Er aranés, coma lengua pròpria, ei:
a) Era lengua d’usatge preferent de totes es institucions d’Aran, e en especiau
deth Conselh Generau d’Aran, dera Administracion locau e des entitats que ne
depenen, des mejans de comunicacion publics, der ensenhament e dera
toponimia.
b) Era lengua normauments emplegada pera Generalitat de Catalonha enes
sues relacions damb Aran, ena forma en qu'aguesta madeisha lei determine.
4. Er aranés, coma lengua oficiau en Catalonha, pòt èsser emplegat pes
persones fisiques o juridiques en activitats publiques e privades sense
discriminacion. Es actes juridics hèts en aranés an, per çò que hè ara lengua,
plea validesa e eficacitat, sens perjudici des drets arreconeishudi as ciutadans e
ciutadanes en relacion damb es autes lengües oficiaus.
Article 3. Drets lingüistics
1. D’acòrd damb er Estatut d’autonomia, es drets lingüistics en relacion damb er
aranés, se concrèten enes següents:
a) Conéisher-lo, enes tèrmes qu’aguesta Lei establís.
b) Exprimí-s’i oraument e per escrit, enes relacions e es actes publics e privadi,
d’acòrd damb era norma en vigor.
c) Emplegar-lo enes sues relacions damb es institucions e administracions publiques
en Aran, e damb es institucions dera Generalitat as que hè referéncia er article 2.2
der Estatut d’Autonomia per tota Catalonha, e a estar-i atengudes, enes tèrmes
qu'aguesta Lei establís.
d) Non èster discriminadi per arrasons lingüistiques
2. D’acòrd damb er article 36.3 der Estatut d’autonomia, en Aran totes es persones
an tanben es auti drets que s'arreconeishen en aguesta Lei.
Article 4. Era unitat dera lengua occitana
Ptge. de la Banca, 1-3
08002 Barcelona
Tel. 93 567 10 00
Fax 93 567 10 01
TÈXTE SOMETUT A INFORMACION PUBLICA
8
1. Es poders publics, enes sues accions de promocion e de foment der usatge der
aranés, auràn tostemp en compde era unitat lingüistica damb er occitan e ne haràn
difusion.
2. Era lengua occitana ei un patrimòni que Catalonha, e especialament Aran,
compartissen damb auti territòris europèus. Era Generalitat e eth Conselh Generau
an de collaborar damb es organismes d’auti territòris de lengua occitana ena
proteccion dera unitat der occitan.
3. En Catalonha, er Institut d’Estudis Aranesi, o era institucion designada peth
Conselh Generau qu'assumisque era autoritat lingüistica en relacion damb er aranés,
fixe es convencionalismes d’usatge e aconselhe es institucions publiques en relacion
damb er usatge corrècte der aranés.
4. Es usatges lingüistics de totes es administracions publiques, e des entitats
autonòmes, es enterpreses e es autes entitats e institucions que ne depenen, atau
coma des centres d’ensenhament publics e privadi e des mejans de comunicacion
de titolaritat publica respectaràn es critèris establidi pera institucion prevista en
apartat anterior. Eth Conselh Generau d’Aran e era Generalitat de Catalonha
establiràn es sistèmes de collaboracion e d'assessorament de besonh entà garantir
aguesti usatges lingüistics.
Capitol II: Er usatge institucionau
Article 5. Institucions e administracions publiques en Aran
1. Eth Conselh Generau d’Aran, es administracions locaus araneses e es entitats
publiques e privades que ne depenen, an d’emplegar normauments er aranés enes
sues accions intèrnes e enes relacions entre eres. Tanben les an d’emplegar
normauments enes relacions damb quinsevolh des autes administracions publiques
plaçades en territòri dera Val d’Aran. Correspon ath Conselh Generau e as
corporacions locaus regular er usatge der aranés en encastre des competéncies
respectives.
2. Enes procediments administratius tramitadi peth Conselh Generau d’Aran, es
administracions locaus araneses e es entitats publiques que ne depenen, an
d’emplegar normauments er aranés, ena forma qu'aguestes determinen, sens
Ptge. de la Banca, 1-3
08002 Barcelona
Tel. 93 567 10 00
Fax 93 567 10 01
TÈXTE SOMETUT A INFORMACION PUBLICA
9
perjudici deth dret des ciutadans e ciutadanes a presentar documents e a arrecéber
notificacions en ua auta lengua oficiau en Catalonha. Tanben s’an de hèr en aranés
es comunicacions e notificacions adreçades a persones fisiques e juridiques damb
domicili en Aran sens perjudici deth dret des ciutadans e ciutadanes a arreceber-les,
s'ac demanen, en ua auta lengua oficiau en Catalonha.
3. Es disposicions, resolucions e acòrds deth Conselh Generau e des entitats locaus
d’Aran se publiquen en aranés, sense perjudici deth qu’establís era legislacion
respècte dera publicacion enes autes lengües oficiaus.
4. Era Generalitat de Catalonha en Aran a d’emplegar normaument er aranés enes
relacions des sòns òrgans e entitats damb era ciutadania. Entà garantir eth dret des
persones d’emplegar e d’èster atengudes, orauments e per escrit, en aranés, era
Generalitat a de disposar des mejans personaus e materiaus de besonh. Enes
impresi, formularis e tèxtes administratius d’usatge freqüent ar accés deth public en
Aran, era Generalitat, sens perjudici de çò qu’ establís era legislacion respècte des
autes lengües oficiaus, emplegarà er aranés e li darà ua posicion preferenta.
5. Enes procèssi de seleccion des foncionaris e personau laborau deth Conselh
Generau, des entitats locaus d’Aran e des organismes que ne depenen ei de besonh
acreditar era coneishença der aranés, en grad adequat as foncions pròpries des
places corresponentes, d’acòrd damb era norma en vigor.
6. Es convocatòries dera Administracion dera Generalitat e des entitats locaus
dehòra d’Aran que preveiguen era provision de places destinades a Aran an de
preveir coma requisit era coneishença der aranés enes casi en qué sigue procedent
entà hèr efectiu çò que dispòse er apartat quatau. Ena rèsta de places destinades en
Aran, era coneishença der aranés s'avalore coma un merit ena provision.
Article 6. Institucions e Administracions publiques en Catalonha dehòra d’Aran
1. Son valides es accions administratives des institucions e organs dera Generalitat,
des entitats locaus de Catalonha e des organs e entitats dera Administracion der
Estat, tant es oraus coma es escrites, hètes en Catalonha en aranés, sens perjudici
des drets arreconeishudi as ciutadans e ciutadanes en relacion damb es autes
lengües oficiaus..
2. Enes relacions escrites damb era Administracion dera Generalitat e es
organismes e entrepreses que ne depenen per tota Catalonha, totes es persones an
dret d’emplegar er aranés, e non se les pòt exigir cap sòrta de traduccion. Tanben
Ptge. de la Banca, 1-3
08002 Barcelona
Tel. 93 567 10 00
Fax 93 567 10 01
TÈXTE SOMETUT A INFORMACION PUBLICA
10
poderàn adreçar-se orauments en aranés, en servici unificat d’informacion e consulta
ciutadana dera Generalitat.
3. Era Generalitat, en collaboracion damb eth Conselh Generau, aufrirà supòrt tecnic
e informacion as Ajuntaments que volguen includir er aranés enes sues politiques
lingüistiques.
4. Es institucions dera Generalitat de Catalonha e es entitats locaus qu’exercissen
competéncies en territòri d’Aran an de méter a disposicion deth public en lengua
occitana es impressi, formularis e tèxtes administratius d’usatge frequent. Enes
relacions damb aguestes institucions e entitats, es persones an tanben eth dret a
arrecéber es notificacions e comunicacions escrites en occitan, sens perjudici dera
oficialitat deth catalan e eth castelhan.
5. Es institucions dera Generalitat de Catalonha as quaus hè referéncia ar article 2.2
der Estatut d’autonomia e es entitats locaus qu'exercissen competéncies en territòri
d’Aran an d’emplegar preferentaments er aranés enes sues relacions institucionaus
en Aran. Tanben pòden emplegar-la era rèsta d’entitats locaus enes sues relacions
damb es institucions araneses.
6. En procès de seleccion entà accedir as places de personau dera Administracion
dera Generalitat e des entitats locaus de Catalonha en coneishement der aranés pòt
èster avalorat coma un merit, enes tèrmes que se determinen reglamentàriament.
Era coneishença orau e escrita der aranés pòt èster tanben un requisit entara
provision de lòcs de trabalh dera Administracion dera Generalitat, dehòra d’Aran,
quan d’acòrd damb era Relacion de Lòcs de Trabalh les corresponguen foncions
qu’ac justifiquen, especiauments es relacionades damb era atencion oral e escrita
ara ciutadania, er ensenhament, es relacions institucionaus, es d’assessorament
lingüistic o es de projeccion exterior e foment deth sòn usatge.
7. Era Generalitat, per miei dera estructura de formacion de foncionaris, fomentarà er
aprendissatge der aranés entre es foncionaris publics, especiauments d’aqueri que
siguen es lòcs d’atencion ath public.
Article 7. Publicacions oficiaus
1. Es leis deth Parlament de Catalonha an d’èster publicades tanben en aranés. Era
version aranesa a tanben caractèr oficiau.
Ptge. de la Banca, 1-3
08002 Barcelona
Tel. 93 567 10 00
Fax 93 567 10 01
TÈXTE SOMETUT A INFORMACION PUBLICA
11
2. Es disposicions, resolucions e acòrds dera rèsta d’institucions e entitats que
conformen era Generalitat e eth sòn sistèma institucionau an d’èster publicades
tanben en aranés quan afècten especificaments a Aran.
Article 8. Documents publics e privadi
1. Son valids es documents publics autrejadi en aranés.
2. Es documents publics s’an de redactar en aranés s'ac sollicite er autrejant, o, se
n'i a mès d'un, ena lengua oficiau qu'acòrden. Se non i a acòrd per çò que hèr ara
lengua, era escritura o eth document s’an de redactar en aranés e era auta lengua
oficiau escuelhuda. En Aran, es fedataris publics an de liurar en aranés, as
persones interessades qu'ac solliciten, es còpies e es testimoniances des documents
publics.
3. Es burèus des fedataris publics d’Aran an d’èster en condicions d'atier as
ciutadans e ciutadanes en aranés e an de compdar damb personau que n’age ua
coneishença adequada e sufisenta entà exercir es foncions pròpries deth sòn lòc de
trabalh. Ena provision des notaries en Aran, era coneishença der aranés pòt èster
avalorat coma un merit, ena forma qu'establissen es leis.
4. Es documents privadi de quinsevolh naturalesa redactats en aranés son valids e
non requerissen cap traduccion entà exigir-ne judiciaument o extrajudiciaument eth
compliment en encastre territoriau de Catalonha.
Article 9. Administracion de justícia
1. Son valides es accions judiciaus, tant es oraus coma es escrites, hètes en Aran en
aranés, sense besonh de traduccion.
2. Era coneishença der aranes pòt èster avalorat coma un merit, ena forma
qu'establisquen es leis, entara provision de places deth personau judiciau e deth
personau ath servici dera Administracion de justícia en Aran.
Article 10. Registres publics
1. Son valids es assentaments registraus hèti en aranés.
Ptge. de la Banca, 1-3
08002 Barcelona
Tel. 93 567 10 00
Fax 93 567 10 01
TÈXTE SOMETUT A INFORMACION PUBLICA
12
2. Enes registres publics d’Aran, lheuat des qu'an sonque caractèr administratiu, es
registres s’an de realizar en aranés s'eth document ei redactat o era manifestacion
se hè en aguesta lengua. S'eth document ei bilingüe, s’a de hèr ena lengua indicada
per qui lo presente en registre.
3. Es oficines des registres d’Aran an d’èster en condicions d'atier es persones que
s’exprimissen en aranés. Es registradors an de liurar es certificacions en aranés
s'aguesta ei era lengua emplegada ena peticion. As burèus des registres d’Aran, cau
méter a disposicion deth public es formularis e es auti impresi en aranés.
Capitol III: Onomastica
Article 11. Toponimia
1. Es toponims d’Aran an coma soleta forma oficiau era aranesa.
2. Eth Conselh Generau ei membre nat des organismes competents ena matèria de
toponimia en Catalonha.
3. Era determinacion dera denominacion des municipis aranesi se regís pera
legislacion de regim locau, qu’a de preveir era participacion deth Conselh Generau
enes procediments corresponents.
4. Era determinacion deth nòm des vies urbanes e des nuclèus de poblacion de tota
sòrta correspon as ajuntaments aranesi. Eth Conselh Generau a de participar enes
procediments relatius ara determinacion des nòms des vies interurbanes que
transcorren integralaments per Aran.
Article 12. Antroponimia
1. Es ciutadans e es ciutadanes an dret a emplegar era forma normativaments
corrècta en aranés des sòns nòms e cognòms.
2. Es persones interessades pòden obtier era constància dera forma normativaments
corrècta en aranés des sòns nòms e cognòms en Registre Civiu, pera simpla
Ptge. de la Banca, 1-3
08002 Barcelona
Tel. 93 567 10 00
Fax 93 567 10 01
TÈXTE SOMETUT A INFORMACION PUBLICA
13
manifestacion dera persona interessada, enes tèrmes previsti pera legislacion en
vigor.
Capítol IV: Ensenhament
Article 13. Er aranés en ensenhament
1. Er aranés, coma lengua pròpria d’Aran, ei era lengua veïculara e d’aprendissatge
abituau enes centres educatius plaçadi en Aran, d’acòrd damb çò qu'establís era
norma generau d’educacion.
2. Eth Govèrn dera Generalitat a de garantir qu’era ordenacion curriculara der
ensenhament dera educacion primària e segondària en Catalonha includisque era
coneishença dera realitat lingüistica, istorica e culturau d’Aran, e era sua connexion
damb era lengua, era istòria e era cultura occitana.
Article 14. Ensenhament preescolar, infantil, primari e segondari en Aran
1. Era Administracion competenta a de regular e organizar er usatge der aranés
coma lengua veïculara e d’aprenedissatge abituau der ensenhament infantil en Aran,
en marc dera norma educativa generau dera Generalitat.
2. Er aranés s’a d’emplegar normauments coma lengua veïculara e d’aprenedissatge
abituau en ensenhament primari e segondari en Aran , d’acòrd damb era norma
educativa generau dera Generalitat.
3. Es escolans an eth dret e eth déuer de conéisher damb sufisença orau e escrita er
aranés en finalizar er ensenhament obligatòri en Aran, sigue quina sigue era sua
lengua abituau en incorporar-se ar ensenhament. Er ensenhament der aranés a
d’auer ua preséncia adecuada enes plans d’estudi, sens perjudici dera garantia deth
dret e eth déuer de conéisher eth catalan e eth castelhan.
4. Entara provision de lòcs de trabalh deth professorat des centres educatius publics
d’Aran es candidats an d’acreditar era coneishença orau e escrita der aranés,
d’acòrd damb çò qu'establís era norma en vigor. Eth Govèrn dera Generalitat, en
collaboracion damb eth Conselh Generau, a d’assegurar era formacion iniciau e
permanenta deth professorat en aranés.
Ptge. de la Banca, 1-3
08002 Barcelona
Tel. 93 567 10 00
Fax 93 567 10 01
TÈXTE SOMETUT A INFORMACION PUBLICA
14
Article 15. Universitats
1. Eth Govèrn dera Generalitat a d’amiar a tèrme actuacions de foment dera
incorporacion des estudis filològics dera lengua occitana en universitats e centres
d’ensenhament superior de Catalonha.
2. Era Generalitat a de promòir era collaboracion des universitats catalanes damb
d’auti centres d’ensenhament superior, dehòra de Catalonha, a on s’estúdie era
lengua occitana.
Article 16. Educacion permanenta d’adults e autes formes d’ensenhament
1. Ena educacion permanenta d’adults en Aran, eth Conselh Generau, en
collaboracion damb era Generalitat han de promòir era aufèrta de corsi e establir es
mesures de besonh entà facilitar er aprenedissatge der aranés as persones
nauvengudes.
2. Era Generalitat a de promòir era coneishença der aranés e dera istòria e era
cultura occitana en encastre des programes de formacion d’adults en Catalonha.
3. Era lengua occitana, a d’èster presenta ena aufèrta educativa d’au mens ua
escòla oficial d’idiòmes en Catalonha, d’acòrd damb era legislacion aplicabla.
Capitol V: Titols e certificats
Article 17. Formacion e titols
1. Eth Conselh Generau d’Aran e er Institut d’Estudis Aranesi, en encastre des sues
respectives competéncies, an d’establir es programes de formacion en aranés, es
titols e eth procediment d’accés a eri.
2. Correspon ara Generalitat de Catalonha, en coordinacion damb eth Conselh
Generau d’Aran, era organizacion des programes de formacion e es titolacions
d’aranés dehòra d’Aran.
Ptge. de la Banca, 1-3
08002 Barcelona
Tel. 93 567 10 00
Fax 93 567 10 01
TÈXTE SOMETUT A INFORMACION PUBLICA
15
Article 18: Certificats e equivalències
1. Correspon ath Conselh Generau d’Aran era certificacion des coneishements
d’aranés adreditadi enes pròves que realize.
2. Eth Conselh Generau d’Aran determine es equivalències des sòns certificats
damb es diferenti titols e certificats qu'acrediten era coneishença der aranés. Damb
aguesta fin, se pòden soscríuer acòrds e convènis de reconeishement des titols e
certificats expedidi per entitats e organismes d’auti territòris de parla occitana
Capitol VI: Mejans de radiodifusion e television
Article 19. Mejans de radiodifusion e television
1. Era Generalitat a de garantir enes sòns mejans de comunicacion audiovisuau ua
programacion regular d’emissions radiofoniques e televisives en aranés entà Aran,
d’acòrd damb era legislacion en vigor.
2.- Es prestadors de servicis de comunicación audiovisuau qu’opèren emparats per
ua licÉncia ena demarcacion d’Aran an de garantir ua preséncia der aranés ena sua
programacion, enes tèrmes establèrts pera legislacion vigenta.
3. Es mejans de radiodifusion e television qu'emeten o distribuïssen en regim de
licéncia en Aran an de garantir ua preséncia der aranés ena sua programacion, enes
tèrmes establidi pera legislacion en vigor.
4. Era Generalitat a d’assegurar enes sòns mejans de comunicacion audiovisuau ua
preséncia adequada der aranés laguens dera programacion distribuïda entà
Catalonha, a trauès dera utilizacion des mejans tecnics avienti.
5. En marc des politiques de foment, promocion e emparament deth sector
audiovisuau, eth Govèrn dera Generalitat a de priorizar es òbres originalment
produsides en aranés.
Ptge. de la Banca, 1-3
08002 Barcelona
Tel. 93 567 10 00
Fax 93 567 10 01
TÈXTE SOMETUT A INFORMACION PUBLICA
16
6. Era Generalitat a de facilitar era recepcion dirècta en Catalonha, e especiaument
en Aran, des emisions de ràdio e television d'auti territòris en lengua occitana.
Tanben pòt soscríuer convènis pr'amor qu'es presentadors des servicis publics de
comunicacion audiovisuau poguen eméter enes territòris de lengua occitana.
7. Cossent damb es compromisi assumidi per Estat espanhòl era vertut dera Carta
europèa des lengües regionaus o minoritàries, es poders publics competents an de
possar, s’ei convenient mejançant era cooperacion damb d'autes regions de parla
occitana, era creacion d'aumens ua emissora de ràdio e ua cadea de television en
aranés.
Article 20. Auti mejans de comunicacion
1.-Era Generalitat e eth Conselh Generau d’Aran, en encastre des sues
competéncies, an de fomentar era produccion de premsa e publicacions periodiques
redigides totauments o majoritàriaments en aranés, e era sua difusion en Aran e ara
rèsta de Catalonha.
2. Era Generalitat e eth Conselh Generau d’Aran, en encastre des sues
competéncies, an d’estimular e promòir era preséncia de productes e informacions
en aranés as hilats telematics d’informacion e comunicacion.
Capitol VII: Foment e difusion der aranés
Article 21. Foment e normalizacion der aranés
1. Era Generalitat e eth Conselh Generau d’Aran, en encastre des sues
competéncies, an de protegir er aranés en toti es encastres e sectors e n’an de
fomentar er usatge, era difusion e era coneishença.
2. Era Generalitat e eth Conselh Generau d’Aran, en encastre des sues
competéncies, an d’adoptar es mesures de besonh entà possar era normalizacion
der aranés en Aran. S’an d’establir es mecanismes de coordinacion e, se cau,
d’accion conjunta entà qu'es politiques de normalizacion lingüistica siguen mès
efectives.
Ptge. de la Banca, 1-3
08002 Barcelona
Tel. 93 567 10 00
Fax 93 567 10 01
TÈXTE SOMETUT A INFORMACION PUBLICA
17
Article 23. Activitats e equipaments culturaus
1. Era Generalitat e eth Conselh Generau an de velhar pera conservacion, era
promocion e era difusion des activitats culturaus que s’exprimissen en aranés.
2. Es mesures de promocion e supòrt der aranés as quaus hè referéncia er apartat
anterior pòden includir, entre d’auti:
a) Promòir es estudis e era recèrca sus era cultura aranesa e era lengua occitana.
b) Fomentar era creacion literària en aranés e era difusion laguens e dehòra d’Aran
des òbres escrites en aranés.
c) Favorir era traduccion ar aranés d’òbres escrites en autes lengües e er accès en
autes lengües as òbres produsides en aranés.
d) Promòir era produccion, era distribucion e era difusion de libres e publicacions
periodiques, en quinsevolh supòrt, en aranés.
e) Fomentar era creacion, era interpretacion e era difusion de musica, teatre e autes
arts der espectacle en aranés.
f) Promòir era distribucion e era difusion d’òbres audio, audiovisuaus e multimedia en
aranés.
g) Fomentar era preséncia e er emplec der aranés enes tecnologies dera
informacion e era comunicacion, e especiaument enes programes informatics.
h) Fomentar era creacion d’entitats encargades d'arrecuélher, arrecéber en depaus e
exposar o publicar es òbres produsides en aranés.
3. Era Generalitat, eth Conselh Generau e era rèsta d’administracions locaus deth
territòri an de fomentar qu’er aranés e era cultura e era lengua occitanes siguen
presentes enes equipaments culturaus, particularaments enes bibliotèques, es
videoteques, es musèus e es centres culturaus que ne depenen, en Aran e ena rèsta
de Catalonha. Egalaments, an de procurar qu'es entitats encargades d'amiar a tèrme
o fomentar es activitats culturaus en Aran incorpòren, en ua mesura apropriada, era
coneishença e era practica der aranés.
4. Era Generalitat e eth Conselh Generau d’Aran, an d’estimular e fomentar era
recèrca terminològica damb relacion ar aranés. Tanben an de fomentar era
Ptge. de la Banca, 1-3
08002 Barcelona
Tel. 93 567 10 00
Fax 93 567 10 01
TÈXTE SOMETUT A INFORMACION PUBLICA
18
produccion e era comercializacion de productes en aranés restacadi damb es
indústries dera lengua.
Article 23. Activitats sociaus e economiques
1. Era Generalitat, eth Conselh Generau d’Aran e es entitats locaus d’Aran, en
encastre des sues competéncies respectives, an d’adoptar es mesures apertientes e
provedir es mejans entà possar e garantir er usatge normau der aranés en toti es
sectors e activitats dera vida sociau e economica en Aran.
2. Es poders publics mencionadi en apartat prumèr an d’adoptar es mesures de
besonh entà garantir eth dret des persones, especiauments quan actuen ena
condicion de consumidores e usatgères, d’emplegar er aranés enes activitats
economiques e sociaus que se desvolòpen en Aran. Tanben an de velhar entà hèr
accessible as consumidors e usatgèrs es informacions relatives as sòns drets en
aranés.
3. Es poders publics an d’adoptar mesures especifiques entà possar e garantir er
usatge der aranés ena prestacion des servicis sociaus de titolaritat privada, coma es
espitaus, es larèrs de jubilats, es aubèrges o es centres culturaus e de léser d’Aran.
4. Es poders publics an de fomentar era preséncia der aranés en paisatge lingüistic
e, de manèra especiau, ena retolacion de tot tipe d’establiments e entitats sociaus,
culturaus, mercantiles o de léser e eth sòn usatge ena publicitat ena via publica en
Aran.
5. Es mesures d’estimulacion e foment der usatge der aranés enes activitats
socioeconomiques pòden includir, entre d’auti:
a) Convènis e concèrts damb enterpreses e entitats sociaus, culturaus o de léser
que se comprometen a hèr usatge der aranés en sòn foncionament intèrn e enes
sues activitats.
b) Subvencions, ajudes e desgravacions fiscaus entàs actes o manifestacions
restacades damb eth foment e era difusion der aranés.
c) Prèmis ara qualitat lingüistica o d’auti tipe de reconeishences e incentius entàs
enterpreses, establiments o entitats privades qu'empleguen er aranés ena prestacion
des sòns servicis.
Ptge. de la Banca, 1-3
08002 Barcelona
Tel. 93 567 10 00
Fax 93 567 10 01
TÈXTE SOMETUT A INFORMACION PUBLICA
19
d) Elaboracion e difusion de materiaus entà promòir era difusion e er usatge normau
der aranés enes diferenti tipes d’activitats economiques e sociaus, includides es
restacades damb eth torisme.
e) Clausules lingüistiques enes convocatòries de subvencions e ajudes destinades
ath supòrt d’enterpreses o entitats quan era activitat o producte objècte dera
subvencion agen un component lingüistic.
Article 24. Collaboracion damb auti territòris de lengua occitana
1. Era Generalitat e eth Conselh Generau d’Aran an de promòir era comunicacion, er
escambi culturau, era cooperacion e era coordinacion damb es institucions e entitats
d’auti territòris de parla occitana entà assegurar, damb es mesures adequades, era
promocion, er usatge e er emparament der occitan. Ad aguest efècte, era Generalitat
e eth Conselh Generau d’Aran, segontes ce que correspone, pòden soscríuer
acòrds, convènis e auti mecanismes de collaboracion damb es institucions e entitats
des territòris de lengua occitana.
2. Era Generalitat e eth Conselh Generau d’Aran, en encastre des sues
competéncies, pòden participar en organismes comuns as territòris de lengua
occitana entà arténher, de forma coordinada, es objectius restacadi damb er estudi,
era promocion der usatge e era difusion exteriora der occitan.
3. Era Generalitat pòt sollicitar ath Govèrn estatau era subscripcion de tractats
internacionaus damb es estats francès e italian qu'includisquen objectius de
promocion e projeccion exteriora dera cultura e era lengua occitanes. Era Generalitat
a d’èster informada des actes de soscripcion d’aguesti tractats e, s’ei possible,
participar enes delegacions negociadores, e èster-i escotada. Era Generalitat
n’informarà ath Conselh Generau d’Aran e ne procurarà era sua participacion.
Article 25. Era projeccion exteriora dera lengua occitana
1. Era Generalitat e eth Conselh Generau d’Aran an d’includir era difusion dera
cultura e era lengua occitanes ena sua politica culturau en exterior. Tanben a de
possar era projeccion exteriora, especiauments enes territòris de lengua occitana,
des iniciatiues que possen entara reconeishença e eth emparament der aranés en
Catalonha.
Ptge. de la Banca, 1-3
08002 Barcelona
Tel. 93 567 10 00
Fax 93 567 10 01
TÈXTE SOMETUT A INFORMACION PUBLICA
20
2. Era Generalitat a de promòir era reconeishença dera lengua occitana, coma
compausant dera diuersitat lingüistica europèa e era sua preséncia enes accions e
programes dera Union Europèa en aguest encastre.
3. Eth Govèrn dera Generalitat a de fomentar, mejançant era adopcion des mesures
adequades, qu’era lengua occitana sigue present enes organismes internacionaus
de caractèr culturau e enes tractats internacionaus de contengut culturau o lingüistic.
Disposicions addicionaus
Prumèra. Aguesta Lei a caractèr de lei de desvolopament basic der Estatut e
s’intègre, en aquerò relatiu a Aran, en regim especiau d’aguest territòri previst pes
articles 11 e 94 der Estatut d’autonomia.
Dusau. D’acòrd damb er article 143.2 der Estatut, era competéncia sus era
normalizacion lingüistica der aranés correspon ara Generalitat e tanben ath Conselh
Generau d’Aran. Eth Conselh Generau d’Aran a competéncia plea en relacion damb
era normalizacion lingüistica der aranés en Aran, en marc des normes de caractèr
generau en vigor en Catalonha. Era Generalitat participe en foment der aranés en
Aran, coordinada peth Conselh Generau d’Aran. Correspon ar organ competent en
matèria de politica lingüistica dera Generalitat, en collaboracion damb eth Conselh
Generau d’Aran, era competéncia sus era politica lingüistica der aranés dehòra
d’Aran.
Tresau. Sens perjudici que, en encastre dera Comission mixta de traspassi
Generalitat de Catalonha– Conselh Generau d’Aran, s’acòrden es traspassi de
besonh entara aplicacion de çò qu’establís aguesta Lei, se crearà ua estructura
paritària Generalitat de Catalonha– Conselh Generau d’Aran entà garantir eth
finançament adequat e sufisent des politiques lingüistiques en relacion damb er
aranés e era coordinacion entre es dues institucions en aguest encastre.
Quatau. Era Generalitat e eth Conselh Generau pòden celebrar convènis e acòrds
damb era Administracion der Estat entà garantir er usatge der aranés pes servicis
estataus radicats en Aran, damb era fin de hèr efectiu eth dret d’opcion lingüística
der aranés.
Ptge. de la Banca, 1-3
08002 Barcelona
Tel. 93 567 10 00
Fax 93 567 10 01
TÈXTE SOMETUT A INFORMACION PUBLICA
21
Cincau. Era Generalitat e eth Conselh Generau pòden possar era subscripció de
convènis e acòrds damb es organismes responsables dera Administracion de
Justícia entà promòir era normalizacion der aranés en encastre judiciau.
Siesau. En termini de sies mesi des dera aprobacion d’aguesta Lei, s’an d’acordar
es traspassi de besonh entara aplicacion dera madeisha
Disposicion Derogatòria
Rèsten derogades es disposicions contràries a çò qu’establís aguesta Lei, e
exprèssaments er article 2 dera Lei 16/1990, de 13 de junhsèga, deth regim
especiau dera Val d’Aran, e er article 7 dera Lei 1/1998, de 7 de gèr, de politica
lingüistica.
Disposicions finaus
Prumèra- S’autorize eth Govèrn dera Generalitat e eth Conselh Generau d’Aran, en
encastre des competéncies respectives, entà dictar es disposicions de besonh entà
desplegar e aplicar aguesta Lei. Eth Conselh Generau a d’èster escotat ena
elaboracion des reglaments deth Govèrn que desvolopen aguesta Lei.
Dusau- Eth Govèrn, en termini de dus ans, de revisar e modificar era norma en vigor
relativa ar occitan entà adaptar-la a çò que dispòse aguesta Lei.